Pràctica 5 – El seminari del Dr. Pedro Monagas

En el seminari que va impartir el Dr. Pedro Monagas es van ensenyar coses que no es poden explicar en meres paraules. El Dr. Pedro Monagas va mostrar un món ple de possibilitats on l’important són les idees. Va obrir davant de tothom un nou camí en el qual la societat espanyola no hi està molt endinsada i que està a l’abast de, en aquest cas, els enginyers. Ho va fer de la millor forma que es pot fer: amb exemples propis. Aquí no pots dir “conec quelcom que...” o “tinc un amic que...”, varem tenir davant l’inventor i creador dels mateixos exemples i aquesta mateixa persona ens podia explicar amb tot luxe de detalls com passar d’una necessitat o un problema a una solució o idea i poder-la dur a la realitat de la millor manera possible.

El vídeo ens mostra l'impacte en els medis de l'invent més conegut del Dr. Pedro Monagas.

En un món on les idees i el coneixement són els béns més cotitzats, un cop tens una idea el que has de fer és protegir-la ja que sinó aquesta pot passar a ser de tothom i no en pots treure cap benefici ni propietat. Hem de recordar que no pots protegir literalment una idea i l’únic que pots fer és protegir la resolució d’aquesta ja sigui en forma material o intel•lectual. En el cas que es va presentar del “Why Cry”, la idea seria crear una màquina per detectar el motiu per el qual els nadons ploren però l’única cosa que pot protegir és la màquina en sí i la seva marca.
Per tant, per protegir les idees fa falta patentar certs aspectes d’aquesta. El tipus de patents es divideix en 4 tipus:

La propietat intel•lectual s’utilitza en aquells casos en els quals no hi ha cap material tangible de la idea i simplement són obres o escrits o partitures. Tots aquests casos han de poder tenir un document que el validi com a únic com per exemple, una cançó necessitaria la seva partitura, una olor la seva fórmula química, un software el seu codi...

La patent d’una marca no entraria ben bé dins de la propietat intel•lectual i en aquest cas no pots patentar únicament el nom de la marca, sinó el seu logotip.
Les patents d’invenció s’utilitzen per protegir un objecte tangible, en el cas d’exemple la màquina “física” del “Why Cry”.

Dins d’aquest àmbit es troba el model d’utilitat que s’utilitza per no haver de patentar cada cop que vols actualitzar o modificar la màquina com una màquina nova. A més a més, el procés d’una patent d’invenció és un procés llarg i costós i amb el model d’utilitat es pot integrar la modificació sense aquests processos.

Finalment, els secrets d’empresa encara que no formin part de les patents, s’han de portar a notari per si en algun cas i per judici es sol•licités la informació hauria d’estar a l’abast. El cas més pròxim és la fórmula de la Coca-Cola. També s’utilitza molt per programes informàtics o seria molt costós i amb molts tràmits que cada cop que es vol actualitzar un programa s’hagués de fer una propietat intel•lectual.



Per finalitzar, en l’explicació del procés d’una patent d’invenció s’ha explicat i ensenyat amb material que patentar a Espanya no és el millor principi ja que la mateixa patent no t’assegura la propietat del teu invent. També s’ha vist que el procés és molt llarg passant per moltes etapes depenent de fins on vulguis patentar el teu invent.

Amb aquestes premisses penso que per un inventor independent és molt difícil tirar endavant una idea ja que el sistema per patentar-la i fer-te propietari de la teva idea és complicat, llarg i costós. Crec que l’Estat s’hauria d’implicar més en els projectes interessants que els hi arribin a les mans i facilitar a aquests els tràmits i inclús ajudar-los ja sigui econòmicament o amb recursos per tal de que aquesta idea no és quedi en un projecte i pugui fer-se realitat.


Ajuntant tots els conceptes que he anat adquirint durant tot el curs, crec que amb una gestió del coneixement en el procés de les patents:

Per la banda de tenir en compte les idees de quelcom s’aconseguiria que qualsevol idea de qualsevol persona estigués escoltada i valorada i depenent d’aquest valor se li podrien facilitar gestions i recursos i així es potenciaria la innovació de tota persona amb motivacions respecte qualsevol àmbit.

I per la banda de la utilització eficient del BPM, els processos de tramitació de la documentació i contrastar-la amb la base de dades i per conseqüent, un llarg i feixuc procés passaria a ser un simple tràmit donant així molta empenta al voler crear i innovar.


Cal dir que en aquest pensament s’amplia la idea d’empresa a Estat i de treballador a qualsevol persona i els horitzons són molt més grans i la gran quantitat d’idees és immensament més gran i rica. Per tant, la utilització de la gestió del coneixement en el sistema de patents obriria les portes a que l’Estat pogués valorar les idees transmeses per gent creativa i ho podria fer més eficientment donant lloc a una gran innovació i competitivitat de l’Estat.