Pràctica 5 – El seminari del Dr. Pedro Monagas

En el seminari que va impartir el Dr. Pedro Monagas es van ensenyar coses que no es poden explicar en meres paraules. El Dr. Pedro Monagas va mostrar un món ple de possibilitats on l’important són les idees. Va obrir davant de tothom un nou camí en el qual la societat espanyola no hi està molt endinsada i que està a l’abast de, en aquest cas, els enginyers. Ho va fer de la millor forma que es pot fer: amb exemples propis. Aquí no pots dir “conec quelcom que...” o “tinc un amic que...”, varem tenir davant l’inventor i creador dels mateixos exemples i aquesta mateixa persona ens podia explicar amb tot luxe de detalls com passar d’una necessitat o un problema a una solució o idea i poder-la dur a la realitat de la millor manera possible.

El vídeo ens mostra l'impacte en els medis de l'invent més conegut del Dr. Pedro Monagas.

En un món on les idees i el coneixement són els béns més cotitzats, un cop tens una idea el que has de fer és protegir-la ja que sinó aquesta pot passar a ser de tothom i no en pots treure cap benefici ni propietat. Hem de recordar que no pots protegir literalment una idea i l’únic que pots fer és protegir la resolució d’aquesta ja sigui en forma material o intel•lectual. En el cas que es va presentar del “Why Cry”, la idea seria crear una màquina per detectar el motiu per el qual els nadons ploren però l’única cosa que pot protegir és la màquina en sí i la seva marca.
Per tant, per protegir les idees fa falta patentar certs aspectes d’aquesta. El tipus de patents es divideix en 4 tipus:

La propietat intel•lectual s’utilitza en aquells casos en els quals no hi ha cap material tangible de la idea i simplement són obres o escrits o partitures. Tots aquests casos han de poder tenir un document que el validi com a únic com per exemple, una cançó necessitaria la seva partitura, una olor la seva fórmula química, un software el seu codi...

La patent d’una marca no entraria ben bé dins de la propietat intel•lectual i en aquest cas no pots patentar únicament el nom de la marca, sinó el seu logotip.
Les patents d’invenció s’utilitzen per protegir un objecte tangible, en el cas d’exemple la màquina “física” del “Why Cry”.

Dins d’aquest àmbit es troba el model d’utilitat que s’utilitza per no haver de patentar cada cop que vols actualitzar o modificar la màquina com una màquina nova. A més a més, el procés d’una patent d’invenció és un procés llarg i costós i amb el model d’utilitat es pot integrar la modificació sense aquests processos.

Finalment, els secrets d’empresa encara que no formin part de les patents, s’han de portar a notari per si en algun cas i per judici es sol•licités la informació hauria d’estar a l’abast. El cas més pròxim és la fórmula de la Coca-Cola. També s’utilitza molt per programes informàtics o seria molt costós i amb molts tràmits que cada cop que es vol actualitzar un programa s’hagués de fer una propietat intel•lectual.



Per finalitzar, en l’explicació del procés d’una patent d’invenció s’ha explicat i ensenyat amb material que patentar a Espanya no és el millor principi ja que la mateixa patent no t’assegura la propietat del teu invent. També s’ha vist que el procés és molt llarg passant per moltes etapes depenent de fins on vulguis patentar el teu invent.

Amb aquestes premisses penso que per un inventor independent és molt difícil tirar endavant una idea ja que el sistema per patentar-la i fer-te propietari de la teva idea és complicat, llarg i costós. Crec que l’Estat s’hauria d’implicar més en els projectes interessants que els hi arribin a les mans i facilitar a aquests els tràmits i inclús ajudar-los ja sigui econòmicament o amb recursos per tal de que aquesta idea no és quedi en un projecte i pugui fer-se realitat.


Ajuntant tots els conceptes que he anat adquirint durant tot el curs, crec que amb una gestió del coneixement en el procés de les patents:

Per la banda de tenir en compte les idees de quelcom s’aconseguiria que qualsevol idea de qualsevol persona estigués escoltada i valorada i depenent d’aquest valor se li podrien facilitar gestions i recursos i així es potenciaria la innovació de tota persona amb motivacions respecte qualsevol àmbit.

I per la banda de la utilització eficient del BPM, els processos de tramitació de la documentació i contrastar-la amb la base de dades i per conseqüent, un llarg i feixuc procés passaria a ser un simple tràmit donant així molta empenta al voler crear i innovar.


Cal dir que en aquest pensament s’amplia la idea d’empresa a Estat i de treballador a qualsevol persona i els horitzons són molt més grans i la gran quantitat d’idees és immensament més gran i rica. Per tant, la utilització de la gestió del coneixement en el sistema de patents obriria les portes a que l’Estat pogués valorar les idees transmeses per gent creativa i ho podria fer més eficientment donant lloc a una gran innovació i competitivitat de l’Estat.

Pràctica 4 - La gestió del coneixement i el talent com avantsala de LA INNOVACIÓ i la COMPETITIVITAT en els mercats globals del Segle XXI

En aquesta pràctica es parlarà no tant de les diferents característiques de la gestió del coneixement sinó de l’aportació d’aquesta en l’empresa. Com veurem més endavant, la gestió del coneixement està molt lligada amb la innovació dins l’empresa i, conseqüentment, amb la competitivitat en el que anomenarem la “nova economia”.

Primerament, per poder veure les relacions entre la gestió del coneixement i la innovació fa falta tenir clar que significa la innovació i com es duu a terme per poder-la comparar amb les diferents característiques prèviament estudiades de la gestió del coneixement.



Al parlar d’innovació ens ve al cap ràpidament la paraula “idea”. Tenir una idea i portar-la a terme, crear un laboratori de I+D, crear quelcom no existent, etc. Però si poc a poc anem profunditzant en les paraules innovació i idea ens adonem que també podem aplicar-les en millorar, optimitzar i/o modificar el que ja estem fent o de la forma en que ho estem fent.

"3M is helping manufacturing companies around the world gain a competitive edge by combining speed, accuracy, improved quality and design with sustainable cost reduction."

D’aquesta frase de la empresa 3M, un empresa que més endavant es tornarà a donar com a exemple d’una empresa del coneixement, se’n pot extreure la definició anterior.

Partint d’aquesta bàsica però bastant explicativa definició podem veure que tant les característiques de la gestió del coneixement com la definició d’innovació s’entrecreuen explicant-se l’una a l’altra. La creativitat, flexibilitat i saber gestionar correctament les idees de cada un dels treballadors de l’empresa del coneixement desenvoluparan una innovació en el producte que ja tenim i/o en la forma o processos per fer-lo. Aquest tema podria acabar en un debat de qui va ser abans si l’ou o la gallina ja que no és necessària la gestió del coneixement per obtenir innovació ja que, de fet, la gestió ja és una innovació de la forma de veure l’empresa i el seu valor capital, però sí que la gestió del coneixement afavoreix el desenvolupament d’idees que estaven guardades o mal gestionades donant pas a la innovació.

Algunes de les directrius per veure aquests dos camins, gestió del coneixement i innovació, que van per la mateixa direcció passen per implicar tant a alts directius com als treballadors fent que la informació flueixen en ambdues direccions, gestionar correctament aquesta informació per no deixar que es perdi o passi per molts obstacles dificultant que aquesta informació arribi al temps que se la necessita, adequar-se a les noves tecnologies i treure’n profit i apostar per I+D. Totes aquestes directrius es poden veure com característiques de la gestió del coneixement que encaminen l’empresa cap a la innovació i aquesta, com veurem més endavant cap a la competitivitat en el sector.

També podem veure que l’empresa ja no es pot quedar amb la idea de innovació com a nou producte ja que qualsevol producte o procés productiu és imitable a curt període. La diferència no està tant en la innovació com en el potencial innovador i aquest potencial és el valor principal de l’empresa del coneixement, els propis treballadors.

Un exemple de la dualitat empresa del coneixement i innovació podria ser el cas de l’empresa 3M que mitjançant la gestió del coneixement (el 15% del temps laboral es destina a projectes personals, la facilitat de comunicació utilitzant les noves tecnologies, ...) és una empresa amb un gran potencial innovador que ho demostra amb diferents invents com el Post-it, la cinta adhesiva o altres.

Ara ens centrarem un mica més en el concepte de competitivitat encara que, inevitablement, ha anat apareixent en diverses ocasions. Per veure la competitivitat s’ha de el marc en el que es desenvolupa per saber que és el que et fa més competent.
Fins ara la competitivitat d’una empresa s’obtenia de la capacitat de noves tecnologies que podia adquirir. Però ara, en el que anomenarem “nova economia”, les noves tecnologies estan a l’abast de tothom i, per tant, el seu valor per l’empresa deixa de fer-la competent.

La nova economia ha vingut impulsada per la globalització i la capacitat d’aquesta. Les empreses es poden dispersar arreu del món i gràcies a les TIC i Internet, la comunicació és perfectament fluida. En aquest marc, qualsevol empresa es pot posar en posició d’enfrontar-se a una altra tant a nivell de noves tecnologies com de costos. Per tant, els requisits per ser competitiu han canviat. El nou requisit per fer una empresa competitiva és la capacitat d’innovació deixant de banda la competència en la reducció del cost d’un mateix producte. Això, intrínsecament, ens porta a valorar el coneixement per damunt de la tecnologia.

La gestió del coneixement contempla les necessitats de la nova economia i busca potenciar la fluència i aprofitament del coneixement en l’empresa donant lloc a la innovació i aquesta fent que l’empresa guanyi competitivitat en el mercat actual.

Webgrafia:

http://en.wikipedia.org/wiki/Innovation
http://en.wikipedia.org/wiki/Competitiveness
http://www.ilo.org/public/english/employment/ent/papers/emd22.htm
http://ftp.iza.org/dp3299.pdf
http://www.3m.com/

Pràctica 3 - Business Process Management

En un món on tot avança cada cop més ràpid, l’empresa que vol prosperar s’ha d’adequar al seu ritme i avançar juntament amb aquest. L’empresa de coneixement és la que té la capacitat de fer-ho gràcies a la flexibilitat i horitzontalitat que la caracteritzen. Però per poder complir aquests requisits de flexibilitat i constant evolució necessita unes eines amb les quals gestionar aquesta evolució. Per tant, el sistema que ha d’utilitzar ha de ser efectiu, eficient i àgil per fer front al constant canvi. Per complir tots aquests requisits apareix el denominat BPM o gestió de processos de negoci que té com a propòsit millorar l’eficiència de l’empresa a través de la gestió sistemàtica dels processos de negoci els quals s’han de modelar segons les característiques de la pròpia empresa, automatitzar per obtenir un rendiment i efectivitat més elevat, integrar al conjunt de subsistemes dels quals es composa l’empresa, monitoritzar i optimitzar de forma contínua. A partir d’ara s’han d’estudiar els processos per davant del producte per ser més eficients.

A través del modelat de les activitats i els processos es pot entendre millor l’objectiu de l’empresa i tenint clara la meta és molt més senzill saber que pots millor i que has de modificar per aconseguir-la. Quan automatitzes els processos els errors cada cop aniran sent menys ja que cada cop el procés serà més metòdic i més regular. Amb la bona administració dels processos i un continu control és possible identificar ineficiències i vigilar que totes les parts siguin eficients. Això crea la roda que va girant contínuament per anar optimitzant els processos desitjats.



Gràcies a això, apart de ser capaços d’afrontar el nou món canviant, ens estalviem diners i temps ja que l’empresa està automatitzada i també guanyem valor adquirit ja que la nostra empresa és capaç d’escoltar a tots i cada un dels seus empleats gràcies a les eines adequades.

Amb els sistemes anteriors, la distància entre els diferents tipus d’empleats era molt gran ja que cadascun d’ells et parlava en uns àmbits els quals estaven fora del teu coneixement i els quals donaven lloc a una falta de comunicació entre aquests. Amb el BPM s’aconsegueix crear una roda on cadascú té el seu paper i el coneixement es pot compartir perquè està ben gestionat i el que parla d’una cosa concreta parla amb una persona de la seva mateixa especialitat que en pot absorbir els coneixements i aplicar-los alhora que quan s’ha acabat la seva funció i s’ha arribat a un resultat ja es poden comunicar amb una altra part de la roda i així successivament fins que o el treball queda enllestit o la roda torna a girar fins que totes les parts han vist, absorbit i aportat tots els coneixements fent del coneixement de l’empresa una fusió de tots ells i no un individualisme característic de l’empresa industrial. En l’empresa industrial el coneixement és propietat de cada individu i aquest es limita a fer la feina encomanada sense participar en una roda que et fa sentir part de l’empresa.

El problema d’integrar el BPM en l’empresa industrial és que les seves bases de verticalitat i alts càrrecs que manen sobre altres càrrecs fan impossible que la comunicació directa entre diferents grups sigui possible i en això justament es basa el BPM. Sense aquesta capacitat d’integrar els coneixements de cada persona per fer-los partícips d’un coneixement global, crear una roda que es pugui anar reinventant en funció de les necessitats i la rapidesa en que avança la societat, les eines que fan possible aquestes connexions i aquesta gestió són incompatibles. Per poder fer-ne ús s’hauria de replantejar el model que l’empresa està seguint, canviar-ne l’estructura i així donar pas a l’empresa del coneixement. A més a més, l’empresa industrial sol té en compte el producte o la feina i deixa de banda els processos per obtenir-ho i cada cop es queda més estancat i amb menys recursos per donar el pas a l’empresa del coneixement. Això sí, sempre té la possibilitat de replantejar-se la filosofia i l’estructura de l’empresa des de zero però això és més difícil del que és imaginar-s’ho ja que l’empresa industrial està formada per molts “directius” que no volen baixar del seu pedestal o de la seva superioritat enfront els que tenen per davall seu per formar part d’un grup amb ells.

Un altre inconvenient és que l’aplicació del BPM implica una sèrie de programari per la sistematització de l’empresa. L’elecció d’aquest és tema de disputes ja que pensant com l’empresa del coneixement implica que el poder accedir a tota la informació de l’empresa des de qualsevol punt és quelcom positiu però tampoc és positiu que per culpa d’això la teva vida es bolqui en la feina i faci aquesta fora la teva vida social. Apart, també despersonalitza l’ambient de treball si s’aconsegueix la deslocalització de l’empresa i això entra en controvèrsia amb les bases de motivació i compartiment del coneixement del qual es basa l’empresa del coneixement. La implementació d’aquests programaris hauria de deixar ben clar l’ús que se n’ha de fer i no ser utilitzat per poder tenir els empleats 24 hores pendents de la feina ni abusar de la deslocalització perquè sinó arribaríem a un altre tipus d’empresa on no estaria tant clar si es dóna prioritat a fer dels treballadors part de l’empresa o simples eines millor o massa comunicades entre elles.

Les conclusions serien que el BPM és necessari en els nous temps gràcies a la flexibilitat, eficiència i eficàcia que aporta però necessita la premissa de l’empresa del coneixement per poder ser utilitzat que és el model d’empresa que es pot adequar a aquests nous temps. També s’ha de vigilar en tenir clar els límits que s’han de ficar i que ofereix el BPM per no abusar del poder que ofereix tant en despersonalització del treball o absorció d’aquest.



Per finalitzar, un vídeo on expliquen d'una forma força entendedora els principis del BPM.



Webgrafia:

www.ibm.com/bpm
www.bpm.com/
www.estrasol.com.mx/bpm.php
www.club-bpm.com/
en.wikipedia.org/wiki/Business_process_management

Pràctica 1 - Les dificultats per construir l'empresa del coneixement

En aquesta pràctica s’intentarà donar una visió comparativa entre el model organitzatiu d’empresa proposat en el document “Las dificultades para construir la empresa del conocimiento” amb un model organitzatiu industrial.

Les actuals empreses amb un model organitzatiu industrial basen aquest model en una cadena de comandament totalment vertical on cada membre d’aquesta cadena té poder sobre els de sota i on aquestes persones formen part d’un engranatge, un engranatge totalment estàtic on la flexibilitat i la innovació sol es poden dur a terme des dels alts càrrecs i on el que es valora és el compliment de les tasques encomanades i no les idees pròpies del treballador.

L’empresa del coneixement es basa en un model organitzatiu molt més horitzontal on la cadena de comandament no influeix en la comunicació entre diferents membres de la mateixa empresa i on la empresa es nodreix de cada treballador per igual ja que el treballador no forma part de l’empresa sinó que l’empresa és el conjunt d’aquests treballadors que tenen una motivació perquè ells, l’empresa, millori dia a dia. No s’ha de confondre l’empresa del coneixement amb l’aprofitament del talent de cada treballador o en tenir grans professionals o la capacitat d’emmagatzemar informació sinó que l’empresa del coneixement va un pas més enllà fent part de l’empresa a tots els treballadors sense excepció, fent que aquests vulguin aportar les seves idees, fent-se sentir escoltats i valorats per tenir idees noves i innovadores encara que aquestes no siguin bones i finalment no dutes a term. Els alts càrrecs han de saber escoltar i rebre les propostes dels seus treballadors, discutir-ho amb ells i treure profit del coneixement que hi ha en cada membre de l’empresa, ja que aquest és el valor més valuós que té.

Canviant el mecanisme estàtic del model industrial a un model totalment flexible i innovador com el de l’empresa del coneixement fa que en l’època en la que ens trobem on l’empresa de producció en sèrie està injuriada, innovació i per conseqüent, empresa del coneixement siguin sinònims d’èxit.

Primers passos

Primeres proves en el blogger.