Pràctica 4 - La gestió del coneixement i el talent com avantsala de LA INNOVACIÓ i la COMPETITIVITAT en els mercats globals del Segle XXI

En aquesta pràctica es parlarà no tant de les diferents característiques de la gestió del coneixement sinó de l’aportació d’aquesta en l’empresa. Com veurem més endavant, la gestió del coneixement està molt lligada amb la innovació dins l’empresa i, conseqüentment, amb la competitivitat en el que anomenarem la “nova economia”.

Primerament, per poder veure les relacions entre la gestió del coneixement i la innovació fa falta tenir clar que significa la innovació i com es duu a terme per poder-la comparar amb les diferents característiques prèviament estudiades de la gestió del coneixement.



Al parlar d’innovació ens ve al cap ràpidament la paraula “idea”. Tenir una idea i portar-la a terme, crear un laboratori de I+D, crear quelcom no existent, etc. Però si poc a poc anem profunditzant en les paraules innovació i idea ens adonem que també podem aplicar-les en millorar, optimitzar i/o modificar el que ja estem fent o de la forma en que ho estem fent.

"3M is helping manufacturing companies around the world gain a competitive edge by combining speed, accuracy, improved quality and design with sustainable cost reduction."

D’aquesta frase de la empresa 3M, un empresa que més endavant es tornarà a donar com a exemple d’una empresa del coneixement, se’n pot extreure la definició anterior.

Partint d’aquesta bàsica però bastant explicativa definició podem veure que tant les característiques de la gestió del coneixement com la definició d’innovació s’entrecreuen explicant-se l’una a l’altra. La creativitat, flexibilitat i saber gestionar correctament les idees de cada un dels treballadors de l’empresa del coneixement desenvoluparan una innovació en el producte que ja tenim i/o en la forma o processos per fer-lo. Aquest tema podria acabar en un debat de qui va ser abans si l’ou o la gallina ja que no és necessària la gestió del coneixement per obtenir innovació ja que, de fet, la gestió ja és una innovació de la forma de veure l’empresa i el seu valor capital, però sí que la gestió del coneixement afavoreix el desenvolupament d’idees que estaven guardades o mal gestionades donant pas a la innovació.

Algunes de les directrius per veure aquests dos camins, gestió del coneixement i innovació, que van per la mateixa direcció passen per implicar tant a alts directius com als treballadors fent que la informació flueixen en ambdues direccions, gestionar correctament aquesta informació per no deixar que es perdi o passi per molts obstacles dificultant que aquesta informació arribi al temps que se la necessita, adequar-se a les noves tecnologies i treure’n profit i apostar per I+D. Totes aquestes directrius es poden veure com característiques de la gestió del coneixement que encaminen l’empresa cap a la innovació i aquesta, com veurem més endavant cap a la competitivitat en el sector.

També podem veure que l’empresa ja no es pot quedar amb la idea de innovació com a nou producte ja que qualsevol producte o procés productiu és imitable a curt període. La diferència no està tant en la innovació com en el potencial innovador i aquest potencial és el valor principal de l’empresa del coneixement, els propis treballadors.

Un exemple de la dualitat empresa del coneixement i innovació podria ser el cas de l’empresa 3M que mitjançant la gestió del coneixement (el 15% del temps laboral es destina a projectes personals, la facilitat de comunicació utilitzant les noves tecnologies, ...) és una empresa amb un gran potencial innovador que ho demostra amb diferents invents com el Post-it, la cinta adhesiva o altres.

Ara ens centrarem un mica més en el concepte de competitivitat encara que, inevitablement, ha anat apareixent en diverses ocasions. Per veure la competitivitat s’ha de el marc en el que es desenvolupa per saber que és el que et fa més competent.
Fins ara la competitivitat d’una empresa s’obtenia de la capacitat de noves tecnologies que podia adquirir. Però ara, en el que anomenarem “nova economia”, les noves tecnologies estan a l’abast de tothom i, per tant, el seu valor per l’empresa deixa de fer-la competent.

La nova economia ha vingut impulsada per la globalització i la capacitat d’aquesta. Les empreses es poden dispersar arreu del món i gràcies a les TIC i Internet, la comunicació és perfectament fluida. En aquest marc, qualsevol empresa es pot posar en posició d’enfrontar-se a una altra tant a nivell de noves tecnologies com de costos. Per tant, els requisits per ser competitiu han canviat. El nou requisit per fer una empresa competitiva és la capacitat d’innovació deixant de banda la competència en la reducció del cost d’un mateix producte. Això, intrínsecament, ens porta a valorar el coneixement per damunt de la tecnologia.

La gestió del coneixement contempla les necessitats de la nova economia i busca potenciar la fluència i aprofitament del coneixement en l’empresa donant lloc a la innovació i aquesta fent que l’empresa guanyi competitivitat en el mercat actual.

Webgrafia:

http://en.wikipedia.org/wiki/Innovation
http://en.wikipedia.org/wiki/Competitiveness
http://www.ilo.org/public/english/employment/ent/papers/emd22.htm
http://ftp.iza.org/dp3299.pdf
http://www.3m.com/