Pràctica 3 - Business Process Management

En un món on tot avança cada cop més ràpid, l’empresa que vol prosperar s’ha d’adequar al seu ritme i avançar juntament amb aquest. L’empresa de coneixement és la que té la capacitat de fer-ho gràcies a la flexibilitat i horitzontalitat que la caracteritzen. Però per poder complir aquests requisits de flexibilitat i constant evolució necessita unes eines amb les quals gestionar aquesta evolució. Per tant, el sistema que ha d’utilitzar ha de ser efectiu, eficient i àgil per fer front al constant canvi. Per complir tots aquests requisits apareix el denominat BPM o gestió de processos de negoci que té com a propòsit millorar l’eficiència de l’empresa a través de la gestió sistemàtica dels processos de negoci els quals s’han de modelar segons les característiques de la pròpia empresa, automatitzar per obtenir un rendiment i efectivitat més elevat, integrar al conjunt de subsistemes dels quals es composa l’empresa, monitoritzar i optimitzar de forma contínua. A partir d’ara s’han d’estudiar els processos per davant del producte per ser més eficients.

A través del modelat de les activitats i els processos es pot entendre millor l’objectiu de l’empresa i tenint clara la meta és molt més senzill saber que pots millor i que has de modificar per aconseguir-la. Quan automatitzes els processos els errors cada cop aniran sent menys ja que cada cop el procés serà més metòdic i més regular. Amb la bona administració dels processos i un continu control és possible identificar ineficiències i vigilar que totes les parts siguin eficients. Això crea la roda que va girant contínuament per anar optimitzant els processos desitjats.



Gràcies a això, apart de ser capaços d’afrontar el nou món canviant, ens estalviem diners i temps ja que l’empresa està automatitzada i també guanyem valor adquirit ja que la nostra empresa és capaç d’escoltar a tots i cada un dels seus empleats gràcies a les eines adequades.

Amb els sistemes anteriors, la distància entre els diferents tipus d’empleats era molt gran ja que cadascun d’ells et parlava en uns àmbits els quals estaven fora del teu coneixement i els quals donaven lloc a una falta de comunicació entre aquests. Amb el BPM s’aconsegueix crear una roda on cadascú té el seu paper i el coneixement es pot compartir perquè està ben gestionat i el que parla d’una cosa concreta parla amb una persona de la seva mateixa especialitat que en pot absorbir els coneixements i aplicar-los alhora que quan s’ha acabat la seva funció i s’ha arribat a un resultat ja es poden comunicar amb una altra part de la roda i així successivament fins que o el treball queda enllestit o la roda torna a girar fins que totes les parts han vist, absorbit i aportat tots els coneixements fent del coneixement de l’empresa una fusió de tots ells i no un individualisme característic de l’empresa industrial. En l’empresa industrial el coneixement és propietat de cada individu i aquest es limita a fer la feina encomanada sense participar en una roda que et fa sentir part de l’empresa.

El problema d’integrar el BPM en l’empresa industrial és que les seves bases de verticalitat i alts càrrecs que manen sobre altres càrrecs fan impossible que la comunicació directa entre diferents grups sigui possible i en això justament es basa el BPM. Sense aquesta capacitat d’integrar els coneixements de cada persona per fer-los partícips d’un coneixement global, crear una roda que es pugui anar reinventant en funció de les necessitats i la rapidesa en que avança la societat, les eines que fan possible aquestes connexions i aquesta gestió són incompatibles. Per poder fer-ne ús s’hauria de replantejar el model que l’empresa està seguint, canviar-ne l’estructura i així donar pas a l’empresa del coneixement. A més a més, l’empresa industrial sol té en compte el producte o la feina i deixa de banda els processos per obtenir-ho i cada cop es queda més estancat i amb menys recursos per donar el pas a l’empresa del coneixement. Això sí, sempre té la possibilitat de replantejar-se la filosofia i l’estructura de l’empresa des de zero però això és més difícil del que és imaginar-s’ho ja que l’empresa industrial està formada per molts “directius” que no volen baixar del seu pedestal o de la seva superioritat enfront els que tenen per davall seu per formar part d’un grup amb ells.

Un altre inconvenient és que l’aplicació del BPM implica una sèrie de programari per la sistematització de l’empresa. L’elecció d’aquest és tema de disputes ja que pensant com l’empresa del coneixement implica que el poder accedir a tota la informació de l’empresa des de qualsevol punt és quelcom positiu però tampoc és positiu que per culpa d’això la teva vida es bolqui en la feina i faci aquesta fora la teva vida social. Apart, també despersonalitza l’ambient de treball si s’aconsegueix la deslocalització de l’empresa i això entra en controvèrsia amb les bases de motivació i compartiment del coneixement del qual es basa l’empresa del coneixement. La implementació d’aquests programaris hauria de deixar ben clar l’ús que se n’ha de fer i no ser utilitzat per poder tenir els empleats 24 hores pendents de la feina ni abusar de la deslocalització perquè sinó arribaríem a un altre tipus d’empresa on no estaria tant clar si es dóna prioritat a fer dels treballadors part de l’empresa o simples eines millor o massa comunicades entre elles.

Les conclusions serien que el BPM és necessari en els nous temps gràcies a la flexibilitat, eficiència i eficàcia que aporta però necessita la premissa de l’empresa del coneixement per poder ser utilitzat que és el model d’empresa que es pot adequar a aquests nous temps. També s’ha de vigilar en tenir clar els límits que s’han de ficar i que ofereix el BPM per no abusar del poder que ofereix tant en despersonalització del treball o absorció d’aquest.



Per finalitzar, un vídeo on expliquen d'una forma força entendedora els principis del BPM.



Webgrafia:

www.ibm.com/bpm
www.bpm.com/
www.estrasol.com.mx/bpm.php
www.club-bpm.com/
en.wikipedia.org/wiki/Business_process_management